Per Pamela – Coordinadora d'Estudi a MyRetroposter
Potser ja em coneixes. Sóc qui respon les teves preguntes i resol els entrebancs per correu electrònic o WhatsApp. Em dic Pamela – Pam per a tothom – i fa uns quants anys que treballo al costat d'Alecse i Cha.
Cada dia, puc presenciar tot el que passa darrere de les escenes: a l'estudi, a la galeria i darrere de la pantalla. I recentment, mentre actualitzava el lloc web, vaig dedicar temps a rellegir totes les ressenyes que hem rebut al llarg dels anys. I alguna cosa em va impactar.
No perquè els descobrís – recordo gairebé cadascun – sinó perquè llegir-los junts, veure la imatge completa, va revelar alguna cosa més gran que la suma de les parts.
Crear un pòster encarregat no és només fer una imatge bonica. És escoltar, entendre, traduir visualment un record, un sentiment, una història familiar, un lloc estimat. I al llarg dels anys, a través de les vostres paraules, hem arribat a adonar-nos de quant significa aquesta feina.
Avui, MyRetroposter ha recollit gairebé 1.200 ressenyes en 7 anys – i unes 50 d'elles són sobre pòsters encarregats.
Potser no sembla gaire. Però tenen un pes diferent.
Al principi, les ressenyes arribaven a poc a poc – una a una, com petites espurnes d'alegria. No un allau, sinó un ritme constant. I ara, mirant enrere, ja no ens sentim cohibits pel nombre. En canvi, estem orgullosos.
Especialment d'aquells pocs dotzenes dedicats a les creacions personalitzades d'Alecse. Sovint són més llargues. Més emocionals. Més riques. Explicen històries.
“Vaig regalar a la meva dona un pòster de viatge personalitzat per al seu 40è aniversari... ella el va descriure com el seu regal preferit de tots.” – Neil
“Va recrear la casa de la meva infància fins a l'últim detall. [...] Realment un gran regal, per a tu o per a algú altre!” – Anònim
“Aquest regal que feia a la meva família va resultar ser un gran èxit.” – Geraldine
“Un pòster profundament personal, que captura la vista exacta des de la nostra finestra.” – Charlie D.
Aquestes ressenyes dibuixen la imatge d'alguna cosa real. Alguna cosa humana.
Aquest article també és el primer d'una nova sèrie que anomenem Dins de l'estudi. I va començar com una broma interna: fa anys que empenyo l'Alecse perquè gravi vídeos del seu procés creatiu. Però sempre declina. Creu que no seria prou impressionant.
No comença amb una pàgina en blanc. Comença amb una foto. Un resum. Una petició. Després ve l'anada i tornada, el dubte, la contrallum, la superposició, el retoc. Passarà hores. De vegades dies. I es posa nerviós abans d'enviar aquell primer esborrany. Cada vegada.
Sovint diu: "I si m'equivoco?"
I, tanmateix, continua fent-ho. No pel diner – és el primer a admetre que abans guanyava més en una hora de consultoria que no pas amb un pòster encarregat.
El seu procés no és espectacular. No veuràs vídeos en time-lapse d'ell esbossant de memòria o llençant pintura sobre un llenç. La seva art viu en la superposició — en barrejar, retocar, reequilibrar, i anar i tornar amb els clients fins que succeeix aquell clic màgic.
Ho fa pel repte. La por. La tensió. L'emoció de construir alguna cosa amb algú.
Especialment perquè avui, entre gestionar un lloc web que funciona 24/7, manejar comandes enviades a més de 40 països a l'any, obrir una nova galeria a Barcelona, i preservar la seva vida familiar – que sempre ha estat una prioritat – l'Alecse només accepta un pòster personalitzat al mes.
Però ho fa amb cor.
L'Alecse també és un introvertit profund. Molts no s'adonen. Alguns ho confonen amb distància. Però parlar en públic i fins i tot converses casuals no sempre li han estat fàcils. Amb el temps, ha après a gestionar-ho. Però encara se sent més còmode en una conversa sincera un a un que davant d'una multitud.
I potser per això els seus pòsters connecten. Venen d'aquell espai tranquil. D'aquells llargs missatges de veu de WhatsApp amb un client. D'aquestes històries compartides. D'aquell moment en què algú confia prou en ell per dir, "Aquest lloc significa el món per a mi. Em pots ajudar a conservar-lo?"
I ho fa.
“És el regal més significatiu que he fet mai.”
“Tenia por que l'Alecse no capturés l'esperit, però ho va aconseguir.”
“Sembla nosaltres. Se sent com nosaltres.”
“Ja és un tòtem familiar.”
Aquests no són només comentaris. Són la prova que els pòsters encarregats s'han convertit en un món propi a MyRetroposter.
No són només per decorar. Són per recordar. Honorar. Celebrar.
Una cosa que m'encanta és com de divers són els nostres clients de pòsters encarregats. Viuen a Nova York, Dubai, Califòrnia, Bretanya, Pelham, Madrid, Mònaco, i fins i tot en pobles remots dels Alps. Alguns són nuvis recents, alguns jubilats, alguns de dol, alguns celebrant. Tots volen una cosa: mantenir viu un lloc, un moment, un record.
Sigui una casa d'infantesa recreada de memòria, una vista preferida vista durant una lluna de mel, o un pòster de grup amb desenes de cares per a un aniversari únic a la vida — Alecse escolta. Es preocupa. Dubta. Entrega.
I això és el que volia compartir avui — no com a venedor, sinó com algú que ha estat aquí tot el temps.
Gràcies per confiar en nosaltres. Gràcies per escriure'ns. Gràcies per permetre'ns formar part de les vostres històries.
Fins aviat per al proper episodi d'Inside the Studio ✨
