Un web que ja no es mira a si mateix
Durant dècades, internet era un lloc on les imatges arribaven. Fotografies de viatges. Il·lustracions d’artistes. Cartells, dibuixos, accidents, errors, estils.
Avui, alguna cosa ha canviat.
Les imatges ja no arriben. Són produïdes.
A gran escala. A gran velocitat. Sovint sense que ningú les miri mai.
I cada cop més, es produeixen a partir d’altres imatges produïdes.
Internet ja no observa la realitat. S’observa a si mateix.
Quan la IA esdevé la font visual principal
Els models d’IA aprenen a partir d’imatges existents. Això és la seva base.
Però l’equilibri està canviant.
Les imatges generades ara circulen més ràpid, més àmpliament i més barates que les visuals fetes per humans. Omplen resultats de cerca, mercats, fils socials, taulers d’inspiració i plataformes d’arxius.
Això significa que passa una cosa sense precedents: la IA s’entrena amb contingut que la IA ja ha creat. No exclusivament. Però cada cop més.
Aquest cercle de retroalimentació no crea errors. Crea mitjanes.
Aplanament creatiu no és un col·lapse
Això és important: No parlem d’un col·lapse de la creativitat.
No hi ha desaparició sobtada del talent. No hi ha apocalipsi visual.
El que veiem és més subtil. Les vores s’esvaeixen. Els riscos visuals desapareixen.
Els estils convergeixen.
Les imatges es tornen tècnicament impressionants, fàcilment llegibles, emocionalment neutrals.
Tot és “bo”. Ben poc és necessari.
Això és el que volem dir amb aplanament creatiu.
L’illusió d’originalitat infinita
Paradoxalment, com més imatges es generen, més difícil és identificar alguna cosa realment diferent. La IA pot remesclar sense fi. Però remesclar requereix una font.
Quan la font esdevé dominada per contingut sintètic, l’originalitat comença a reciclar-se a si mateixa. No hi ha repetició. Hi ha homogeneïtzació. Diferents indicacions. Mateixa sensació.
I perquè aquestes imatges estan optimitzades per funcionar — per agradar, per convertir, per atreure — ens entrenen lentament a esperar menys fricció, menys incomoditat, menys personalitat.
Per què això importa per a artistes i marques
Per a artistes independents, estudis i petites marques, això no és un tema filosòfic. És pràctic. La visibilitat depèn del contrast.
Quan tot sembla polit, net i agradable per a l’algorisme, destacar es torna més difícil — no perquè la qualitat hagi baixat, sinó perquè la diferència ha desaparegut.
Internet no manca d’imatges. Li manca punt de vista. I el punt de vista no escala bé.
Memòria versus generació
La IA pot generar visuals. Però no pot generar per què alguna cosa existeix.
No sap per què un lloc era important. Per què un cartell es va quedar a una paret.
Per què una imatge es va fer icònica malgrat les fallades tècniques.
La memòria no és dades. És context viscut. Quan les imatges es creen sense memòria, funcionen, però no perduren.
Passa perfectament pels fils. I després desapareix.
Què resta humà
Això no és una crida a rebutjar la IA. És un recordatori de quins són els seus límits.
La IA és poderosa en l’execució. En la velocitat. En la repetició.
Però no pot substituir la intenció. No pot originar significat.
No pot sentir per què alguna cosa hauria d’existir. Aquesta responsabilitat és humana.
Per què creiem que aquesta fase madurarà
Cada canvi tecnològic passa per un excés.La fotografia ho va fer.
La publicació d’escriptori ho va fer. Els arxius digitals ho van fer.
Actualment estem en la fase d’excés de producció.
En algun moment, la saturació obliga a seleccionar. No prohibint eines,
sinó revalorant l’autoria, la claredat i l’honestedat.
Quan tot és possible, el que importa no és com es fa alguna cosa, sinó per què.
Una pausa, no una conclusió
Internet que es menja les seves pròpies imatges no és la fi de la creativitat.
És un moment de confusió. Un moment on la quantitat supera el significat.
On la velocitat supera la intenció.
I moments com aquest no acaben amb desaparició, acaben amb redefinició.
El que sobreviu rarament és el més optimitzat. És el més sincer.
